domingo, 30 de diciembre de 2012

Intencions Sant Pare Gener 2013


General
Que en aquest any de la Fe, els cristians puguem aprofundir en el coneixement del misteri de Crist i testimoniar la nostra fe amb alegria.


Missionera
Que les comunitats cristianes del Pròxim Orient rebin de l'Esperit Sant la força de la fidelitat i la perseverança, especialment quan són discriminades.




       

jueves, 26 de enero de 2012

La Iglésia cremada Joan Maragall (3 de 3)

«Entreu, entreu, la porta és ben oberta; vosaltres mateixos us l'heu oberta amb el foc i el ferro de l'odi: i ara heu's aquí que trobeu a dintre el Misteri més gran de l'Amor rediviu. Destruint la iglésia heu restaurat la iglésia, la que se fundà per a vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats... I com ara la vèieu tancada, enriquida per dintre, emparada pels qui hi venien a dormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa i la vostra rebel·lió i la vostra desesperació, n'heu envestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us l'heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres, heu tornat, amb la persecució, l'antiga dignitat, i a la nostra paraula l'eficàcia amb la vostra blasfèmia, i al Misteri de la Sang una virtut ja quasi desconeguda, amb la sang nova que s'ha vessat en la lluita. Que és estrany! El foc ha construït, la blasfèmia ha purificat, l'odi al Crist ha reinstaurat al Crist en sa casa... Aneu-hi entrant, aneu-hi entrant; aquí el trobareu com encara no el coneixíeu, com Ell és en vida i veritat, com Ell vol ésser conegut pertot, i sobretot, per vosaltres...»

Quan astorada, eh?, s'hauria quedat la gent, quant muda i bocabadada, si el capellà s'hagués girat sobtadament dient-los aquestes o semblants paraules! I jo estic en que les digué, o que tals paraules estaven en els aires d'aquella iglésia cremada; perquè jo les vaig sentir, no sé com, però sí sé que em retrunyien per dintre, que m'eixordaven. Aixís, quan el moment august, el sacerdot alçà davant la gent l'Hòstia i el calze, el Crist se'm féu tan present, tan viu en el meu cor, que no puc dir-ho... Jo mai havia oït una Missa com aquella; i, en comparació, puc dir que mai havia oït Missa. [...]

jueves, 19 de enero de 2012

La Iglésia cremada Joan Maragall (2 de 3)

I estic ben cert que tots érem allí, davant del Sacrifici celebrat en la pobra mesa de fusta blanca, davant del Crist maltractat, que era tot son ornament entre la pols i la runa i el vent i el sol que entraven, i sentint encara entorn nostre el rastre de destrucció i blasfèmia que tan de poc havien passat per aquell mateix aire, on ara tornava a fer-se present el Sacrifici, el sentíem com mai l'haguéssim sentit i ens penetrava amb una virtut nova i actual, com sols poguessin haver-la experimentada els primers cristians perseguits i amagats en un recó de les catacumbes, delitant-se majorment entre el perill i la negació, en la iniciació del Misteri redemptor...

I llavors m'assaltà el pensament, el sentiment, de que la Missa sempre hauria d'oferir-se aixís, tremolant, i me semblà que després d'oferir el Sacrifici, el capellà se girava de cara a la gent que anaven entrant encara pel portal sense porta, la gent del carrer, corpresos al passar de veure al descobert la celebració del Sant Misteri i aturant-s'hi encantats; que el capellà ─dic─ se girava i deia, cridant, a la gentada:

jueves, 12 de enero de 2012

La Iglésia cremada Joan Maragall (1 de 3)

Joan Maragall
La Iglésia cremada

Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de la iglésia esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, absents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per a seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota la iglésia i feia semblar que oíem la Missa al mig del carrer. El sol queia de ple en la mesa de fusta on el capellà, pobrament ornamentat, celebrava; mentres en el chor, sense barana, cantaven els altres, arrambats a la paret per a no caure endavant...

Jo mai havia oït una missa com aquella. El Sacrifici era allí present, viu i sagnant, com si el Crist tornés a morir pels homes, i altra vegada en el Cenacle hagués deixat el seu Cos i la seva Sang en el Pa i en el Vi. El Pa i el Vi semblaven fets de fresc: l'Hòstia semblava palpitar, i el vi, a l'ésser abocat al calze a la llum del sol, semblava sang que rajava... Jo mai havia oït una Missa com aquella.

    

jueves, 8 de diciembre de 2011

Esperança


JMJ 2011 Fragments

Deixo Espanya content i agraït a tots. 
Però sobretot a Déu, Nostre Senyor, que m’ha permès celebrar aquesta Jornada, tan plena de gràcia i emoció, tan carregada de dinamisme i esperança. 
Sí, la festa de la fe que hem compartit ens permet mirar cap endavant amb molta confiança en la providència, que guia l’Església pels mars de la història. 
Per això roman jove i amb vitalitat, tot afrontant àrdues situacions. 
Això és obra de l’Esperit Sant, que fa present Jesucrist en els cors dels joves de cada època i els mostra així la grandesa de la vocació divina de tot ésser humà. 

Hem pogut comprovar també com la gràcia de Crist ensorra els murs i franqueja les fronteres que el pecat aixeca entre els pobles i les generacions, per fer de tots els homes una sola família que es reconeix unida en l’únic Pare comú, i que conrea amb seu treball i respecte tot el que Ell ens ha donat en la Creació.

lunes, 5 de diciembre de 2011

Aneu

JMJ 2011 Fragments


També a vosaltres us pertoca l’extraordinària tasca de ser deixebles i missioners de Crist en altres terres i països on hi ha multitud de joves que aspiren a coses més grans i, albirant en els seus cors la possibilitat de valors més autèntics, no es deixen seduir per les falses promeses d’un estil de vida sense Déu.
Penso que la vostra presència aquí, joves vinguts dels cinc continents, és una meravellosa prova de la fecunditat del mandat de Crist a l’Església: «Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli a tota la creació» (Mc 16,15). 

Us demano també que reseu pel Papa, perquè, com successor de Pere, pugui seguir confirmant els seus germans en la fe. 

Que tots en l’Església, pastors i fidels, ens apropem cada dia més al Senyor, perquè creixem en santedat de vida i donem així un testimoni eficaç que Jesucrist és veritablement el Fill de Déu, el Salvador de tots els homes i la font viva de la seva esperança. Amén.

jueves, 1 de diciembre de 2011

Estimeu la Mare


JMJ 2011 Fragments

Tenir fe és recolzar-se en la fe dels teus germans, i la teva fe serveixi igualment de suport per a la d’altres. 

Us demano, estimats amics, que estimeu l’Església, que us ha engendrat en la fe, que us ha ajudat a conèixer millor a Crist, que us ha fet descobrir la bellesa del seu amor. 

Per al creixement de la vostra amistat amb Crist és fonamental reconèixer la importància de la vostra joiosa inserció en les parròquies, comunitats i moviments, així com la participació en l’Eucaristia de cada diumenge, la recepció freqüent del sagrament del perdó, i el cultiu de l’oració i meditació de la Paraula de Déu.