Església

JMJ 2011 Fragments

En la seva resposta a la confessió de Pere, Jesús parla de l’Església: «I jo al meu torn et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església». 

Què significa això? Jesús construeix l’Església sobre la roca de la fe de Pere, que confessa la divinitat de Crist. 

Sí, l’Església no és una simple institució humana, com una altra qualsevol, sinó que està estretament unida a Déu. 

El mateix Crist es refereix com «la seva» Església. 

No es pot separar Crist de l’Església, com no es pot separar el cap del cos (cf. 1Co 12,12). 

Ell és present enmig d’ella, i li dóna vida, aliment i fortalesa.L’Església no viu de si mateixa, sinó del Senyor. 

..seguir Jesús en la fe és caminar amb Ell en la comunió de l’Església. No es pot seguir Jesús en solitari. Qui cedeix a la temptació d’anar «pel seu compte» o de viure la fe segons la mentalitat individualista, que predomina en la societat, corre el risc de no trobar mai a Jesucrist, o d’acabar seguint una imatge falsa d’Ell.

La meva força

JMJ 2011 Fragment

Digueu-li: 

Jesús, jo sé que Tu ets el Fill de Déu que has donat la teva vida per mi. 

Vull seguir-te amb fidelitat i deixar-me guiar per la teva paraula. 

Tu em coneixes i m’estimes. 

Jo em fio de tu i poso la meva vida sencera a les teves mans. 

Vull que siguis la força que em sostingui, l’alegria que mai em abandoni.

Decisió personal

JMJ 2011. Fragments


Però la fe no és fruit de l’esforç humà, de la seva raó, sinó que és un do de Déu: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel ». 


Té el seu origen en la iniciativa de Déu, que ens revela la seva intimitat i ens convida a participar de la seva mateixa vida divina. 


La fe no proporciona només alguna informació sobre la identitat de Crist, sinó que suposa una relació personal amb Ell, l’adhesió de tota la persona, amb la seva intel·ligència, voluntat i sentiments, a la manifestació que Déu fa de si mateix. 


Així, la pregunta de Jesús: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?», En el fons està impulsant als deixebles a prendre una decisió personal en relació a Ell Fe i seguiment de Crist estan estretament relacionats. 


I, ja que suposa seguir el Mestre, la fe ha de consolidar-se i créixer, fer-se més profunda i madura, a mesura que s’intensifica i enforteix la relació amb Jesús, la intimitat amb Ell Pere també i els altres apòstols van haver avançar per aquest camí, fins que la trobada amb el Senyor ressuscitat els va obrir els ulls a una fe plena.

Parlar

JMJ 2011 Fragments

Us convido, doncs, a romandre ara en l’adoració a Crist, realment present en l’Eucaristia. 

A dialogar amb Ell, a posar davant Ell les vostres preguntes ja escoltar-lo. 

Estimats amics, jo prego per vosaltres amb tota l’ànima. 


Us prego que reseu també per mi. 


Demanem-li al Senyor en aquesta nit que, atrets per la bellesa del seu amor, visquem sempre fidelment com a deixebles seus. Amén.

Benvolguts amics: Gràcies per la vostra alegria i resistència. 

La vostra força és major que la pluja. 
Gràcies. 
El Senyor amb la pluja ens ha enviat moltes benediccions. 
També amb això sou un exemple.

Sense por

JMJ 2011. Fragments




Estimats amics, que cap adversitat us paralitzi. 


No tingueu por del món, ni al futur, ni a la vostra debilitat.


 El Senyor us ha atorgat viure en aquest moment de la història, perquè gràcies a la vostra fe segueixi ressonant el seu nom en tota la terra.

No tingueu por

JMJ 2011 Fragments

Els joves responen amb diligència quan se’ls proposa amb sinceritat i veritat la trobada amb Jesucrist, únic redemptor de la humanitat. 

Ells tornen ara a casa com a missioners de l’Evangeli, «arrelats i fonamentats en Crist, ferms en la fe», i necessitaran ajuda en el seu camí. 

Encomano, doncs, de manera particular als bisbes, sacerdots, religiosos i educadors cristians, la cura de la joventut, que vol respondre amb il·lusió a la crida del Senyor. 

No cal desanimar-se davant les contrarietats que, de diverses maneres, es presenten en alguns països. Més fort que totes elles és l’anhel de Déu, que el Creador ha posat en el cor dels joves, i el poder de dalt, que atorga fortalesa divina als que segueixen al Mestre i als que busquen en ell aliment per a la vida . 

No tingueu por presentar als joves el missatge de Jesucrist en tota la seva integritat i convidar als sagraments, pels quals ens fa partícips de la seva pròpia vida.

Rostre compassiu

JMJ 2011 Fragments


Precisament ara, en què la cultura relativista dominant renúncia i menysprea la recerca de la veritat, que és l’aspiració més alta de l’esperit humà, hem de proposar amb coratge i humilitat el valor universal de Crist, com a salvador de tots els homes i font d’esperança per a la nostra vida. 


Ell, que va prendre damunt seu les nostres afliccions, coneix bé el misteri del dolor humà i mostra la seva presència amorosa en tots els que pateixen. 


Aquests, al seu torn, units a la passió de Crist, participen molt de prop en la seva obra de redempció. 


A més, la nostra atenció desinteressada als malalts i postergats, sempre serà un testimoni humil i callat del rostre compassiu de Déu.

Déu ens estima

Sí, estimats amics, Déu ens estima. 

Aquesta és la gran veritat de la nostra vida i que dóna sentit a tota la resta. 

No som fruit de la casualitat o la irracionalitat, sinó que en l’origen de la nostra existència hi ha un projecte d’amor de Déu. 

Romandre en el seu amor significa llavors viure arrelats en la fe, perquè la fe no és la simple acceptació d’unes veritats abstractes, sinó una relació íntima amb Crist que ens porta a obrir el nostre cor a aquest misteri d’amor i a viure com a persones que se saben estimades per Déu.

Si esteu en l’amor de Crist, arrelats en la fe, trobareu, fins i tot enmig de contrarietats i sofriments, l’arrel del goig i l’alegria. 

La fe no s’oposa als vostres ideals més alts, al contrari, els exalta i perfecciona. Estimats joves, no us conformeu amb menys que la Veritat i l’Amor, no us conformeu amb menys que Crist.

Saviesa

JMJ 2011. Fragments

Mirem per això a Crist, penjat a l’aspre fusta, i demanem-li que ens ensenyi aquesta saviesa misteriosa de la creu, gràcies a la qual l’home viu. 

La creu no va ser el desenllaç d’un fracàs, sinó la manera d’expressar el lliurament amorós que arriba fins a la donació més immensa de la pròpia vida. 

El Pare va voler estimar als homes en l’abraçada del seu Fill crucificat per amor. 

La creu en la seva forma i significat representa aquest amor del Pare i de Crist als homes. 

Hi reconeixem la icona de l’amor suprem, on aprenem a estimar el que Déu estima i com Ell ho fa: aquesta és la Bona Nova que torna l’esperança al món.

Girem ara els nostres ulls a la Mare de Déu, que en el Calvari ens va ser lliurada com a Mare, i supliquem-li que ens sostingui amb la seva amorosa protecció en el camí de la vida, en particular quan passem per la nit del dolor, perquè assolim a mantenir-nos com Ella ferms al peu de la creu.