JMJ 2011 Fragments
Estimats joves, que l’amor de Crist per nosaltres augmenti la vostra alegria i us encoratgi a estar a prop dels menys afavorits.
Vosaltres, que sou molt sensibles a la idea de compartir la vida amb els altres, no passeu de llarg davant el sofriment humà, on Déu us espera perquè lliureu el millor de vosaltres mateixos: la vostra capacitat d’estimar i de compadir.
Les diverses formes de patiment que, al llarg del Via Crucis, han desfilat davant dels nostres ulls són crides del Senyor per a edificar les nostres vides seguint les seves petjades i fer de nosaltres signes del seu consol i salvació.
«Patir amb l’altre, pels altres, patir per amor de la veritat i de la justícia; patir a causa de l’amor i amb la finalitat d’esdevenir una persona que estima realment, són elements fonamentals de la humanitat, la pèrdua destruiria al home mateix »(ibid.).
jueves, 27 de octubre de 2011
lunes, 24 de octubre de 2011
Consol
JMJ 2011. Fragments
Mentre avançàvem amb Jesús, fins arribar al cim del seu lliurament al Calvari, ens venien al cap les paraules de sant Pau: «Crist em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2,20).
Davant d’un amor tan desinteressat, plens d’estupor i gratitud, ens preguntem ara: Què farem nosaltres per ell? ¿Quina resposta li donarem?
Sant Joan ho diu clarament: «En això hem conegut l’amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la nostra vida pels germans "(1Jn 3,16).
La passió de Crist ens impulsa a carregar sobre les nostres espatlles el sofriment del món, amb la certesa que Déu no és algú distant o llunyà de l’home i les seves vicissituds.
Al contrari, es va fer un de nosaltres «per poder compadir Ell mateix amb l’home, de manera molt real, en carn i sang ...
Per això, en cada pena humana ha entrat un que comparteix el sofrir i patir, per això es difon en cada patiment la con-solatio, el consol de l’amor participat de Déu i així apareix l’estrella de l’esperança »(Spe salvi, 39)
Mentre avançàvem amb Jesús, fins arribar al cim del seu lliurament al Calvari, ens venien al cap les paraules de sant Pau: «Crist em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2,20).
Davant d’un amor tan desinteressat, plens d’estupor i gratitud, ens preguntem ara: Què farem nosaltres per ell? ¿Quina resposta li donarem?
Sant Joan ho diu clarament: «En això hem conegut l’amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la nostra vida pels germans "(1Jn 3,16).
La passió de Crist ens impulsa a carregar sobre les nostres espatlles el sofriment del món, amb la certesa que Déu no és algú distant o llunyà de l’home i les seves vicissituds.
Al contrari, es va fer un de nosaltres «per poder compadir Ell mateix amb l’home, de manera molt real, en carn i sang ...
Per això, en cada pena humana ha entrat un que comparteix el sofrir i patir, per això es difon en cada patiment la con-solatio, el consol de l’amor participat de Déu i així apareix l’estrella de l’esperança »(Spe salvi, 39)
jueves, 20 de octubre de 2011
Prudents i savis
JMJ 2011 Fragments
Sigueu prudents i savis, edifiqueu les vostres vides sobre el fonament ferm que és Crist.
Aquesta saviesa i prudència guiarà els vostres passos, res us farà tremolar i en el vostre cor regnarà la pau. Llavors sereu benaurats, feliços, una alegria contagiarà als altres.
Es preguntaran pel secret de la vostra vida i descobriran que la roca que sosté tot l’edifici i sobre la qual s’assenta tota la vostra existència és la persona mateixa de Crist, el vostre amic, germà i Senyor, el Fill de Déu fet home, que dóna consistència a tot l’univers.
Ell va morir per nosaltres i va ressuscitar perquè tinguéssim vida, i ara, des del tron del Pare, segueix viu i proper a tots els homes, vetllant contínuament amb amor per cada un de nosaltres.
Sigueu prudents i savis, edifiqueu les vostres vides sobre el fonament ferm que és Crist.
Aquesta saviesa i prudència guiarà els vostres passos, res us farà tremolar i en el vostre cor regnarà la pau. Llavors sereu benaurats, feliços, una alegria contagiarà als altres.
Es preguntaran pel secret de la vostra vida i descobriran que la roca que sosté tot l’edifici i sobre la qual s’assenta tota la vostra existència és la persona mateixa de Crist, el vostre amic, germà i Senyor, el Fill de Déu fet home, que dóna consistència a tot l’univers.
Ell va morir per nosaltres i va ressuscitar perquè tinguéssim vida, i ara, des del tron del Pare, segueix viu i proper a tots els homes, vetllant contínuament amb amor per cada un de nosaltres.
lunes, 17 de octubre de 2011
Déu vol algú que pugui dialogar amb Ell
JMJ 2011 Fragments
hem estat creats lliures, a imatge de Déu, precisament perquè siguem protagonistes de la recerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l’obra de la creació.
Déu vol un interlocutor responsable, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar-lo.
Per ell ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat.
No és aquest el gran motiu de la nostra alegria? No és aquest un sòl ferm per edificar la civilització de l’amor i de la vida, capaç d’humanitzar a tot home?
hem estat creats lliures, a imatge de Déu, precisament perquè siguem protagonistes de la recerca de la veritat i del bé, responsables de les nostres accions, i no mers executors cecs, col·laboradors creatius en la tasca de conrear i embellir l’obra de la creació.
Déu vol un interlocutor responsable, algú que pugui dialogar amb Ell i estimar-lo.
Per ell ho podem aconseguir veritablement i, arrelats en Ell, donem ales a la nostra llibertat.
No és aquest el gran motiu de la nostra alegria? No és aquest un sòl ferm per edificar la civilització de l’amor i de la vida, capaç d’humanitzar a tot home?
jueves, 13 de octubre de 2011
l Amic
JMJ 2011 Fragments
Estimats joves, escolteu de veritat les paraules del Senyor perquè siguin en vosaltres "esperit i vida» (Jn 6,63), arrels que alimenten el vostre ser, pautes de conducta que ens s’assemblin a la persona de Crist, sent pobres d’esperit, famolencs de justícia, misericordiosos, nets de cor, amants de la pau.
Feu-ho cada dia amb freqüència, com es fa amb l’únic Amic que no defrauda i amb el qual volem compartir el camí de la vida.
Bé sabeu que, quan no es camina al costat de Crist, que ens guia, ens dispersem per altres sendes, com la dels nostres propis impulsos cecs i egoistes, la de propostes afalagadores però interessades, enganyoses i volubles, que deixen el buit i la frustració rere seu.
Estimats joves, escolteu de veritat les paraules del Senyor perquè siguin en vosaltres "esperit i vida» (Jn 6,63), arrels que alimenten el vostre ser, pautes de conducta que ens s’assemblin a la persona de Crist, sent pobres d’esperit, famolencs de justícia, misericordiosos, nets de cor, amants de la pau.
Feu-ho cada dia amb freqüència, com es fa amb l’únic Amic que no defrauda i amb el qual volem compartir el camí de la vida.
Bé sabeu que, quan no es camina al costat de Crist, que ens guia, ens dispersem per altres sendes, com la dels nostres propis impulsos cecs i egoistes, la de propostes afalagadores però interessades, enganyoses i volubles, que deixen el buit i la frustració rere seu.
lunes, 10 de octubre de 2011
Valent i ple d amor
JMJ 2011 Fragments
En aquest context, és urgent ajudar els joves deixebles de Jesús a romandre ferms en la fe i a assumir la bella aventura de anunciar i testimoniar obertament amb la seva pròpia vida.
Un testimoni valent i ple d’amor a l’home germà, decidit i prudent alhora, sense ocultar la seva pròpia identitat cristiana, en un clima de respectuosa convivència amb altres legítimes opcions i exigint alhora el degut respecte a les pròpies.
En aquest context, és urgent ajudar els joves deixebles de Jesús a romandre ferms en la fe i a assumir la bella aventura de anunciar i testimoniar obertament amb la seva pròpia vida.
Un testimoni valent i ple d’amor a l’home germà, decidit i prudent alhora, sense ocultar la seva pròpia identitat cristiana, en un clima de respectuosa convivència amb altres legítimes opcions i exigint alhora el degut respecte a les pròpies.
jueves, 6 de octubre de 2011
Dificultats
JMJ 2011 Fragments
Certament, no falten dificultats.
Subsisteixen tensions i xocs oberts en tants llocs del món, fins i tot amb vessament de sang.
La justícia i l’altíssim valor de la persona humana es dobleguen fàcilment a interessos egoistes, materials i ideològics.
No sempre es respecta com cal el medi ambient i la natura, que Déu ha creat amb tant d’amor.
Molts joves, a més, miren amb preocupació el futur davant la dificultat de trobar una ocupació digna, o bé per haver-lo perdut o tenir-ho molt precari i insegur. Hi ha altres que necessiten de prevenció per no caure en la xarxa de la droga, o d’ajuda eficaç, si per desgràcia ja van caure-hi.
No pocs, per causa de la seva fe en Crist, pateixen en si mateixos la discriminació, que porta al menyspreu i a la persecució oberta o larvada que pateixen en determinades regions i països.
Se’ls assetja volent apartar d’ell, privant-los dels signes de la seva presència en la vida pública, i silenciant fins el seu sant Nom.
Però jo torno a dir als joves, amb totes les forces del meu cor: que res ni ningú us tregui la pau, no us avergonyiu del Senyor.
Ell no ha tingut inconvenient a fer-se un com nosaltres i experimentar les nostres angoixes per dur-les a Déu, i així ens ha salvat.
Certament, no falten dificultats.
Subsisteixen tensions i xocs oberts en tants llocs del món, fins i tot amb vessament de sang.
La justícia i l’altíssim valor de la persona humana es dobleguen fàcilment a interessos egoistes, materials i ideològics.
No sempre es respecta com cal el medi ambient i la natura, que Déu ha creat amb tant d’amor.
Molts joves, a més, miren amb preocupació el futur davant la dificultat de trobar una ocupació digna, o bé per haver-lo perdut o tenir-ho molt precari i insegur. Hi ha altres que necessiten de prevenció per no caure en la xarxa de la droga, o d’ajuda eficaç, si per desgràcia ja van caure-hi.
No pocs, per causa de la seva fe en Crist, pateixen en si mateixos la discriminació, que porta al menyspreu i a la persecució oberta o larvada que pateixen en determinades regions i països.
Se’ls assetja volent apartar d’ell, privant-los dels signes de la seva presència en la vida pública, i silenciant fins el seu sant Nom.
Però jo torno a dir als joves, amb totes les forces del meu cor: que res ni ningú us tregui la pau, no us avergonyiu del Senyor.
Ell no ha tingut inconvenient a fer-se un com nosaltres i experimentar les nostres angoixes per dur-les a Déu, i així ens ha salvat.
lunes, 3 de octubre de 2011
Descobriment
JMJ 2011 Fragments
Aquest descobriment del Déu viu encoratja als joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen, amb les seves possibilitats i limitacions.
Veuen la superficialitat, el consumisme i l’hedonisme imperants, tanta banalitat a l’hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció.
I saben que sense Déu seria ardu afrontar aquests reptes i ser veritablement feliços, bolcant per això el seu entusiasme en la consecució d’una vida autèntica.
Però amb Ell al seu costat, tindran llum per caminar i raons per esperar, no detenint i davant els seus més alts ideals, que motivaran el seu generós compromís per construir una societat on es respecti la dignitat humana i la fraternitat real.
Aquest descobriment del Déu viu encoratja als joves i obre els seus ulls als desafiaments del món en què viuen, amb les seves possibilitats i limitacions.
Veuen la superficialitat, el consumisme i l’hedonisme imperants, tanta banalitat a l’hora de viure la sexualitat, tanta insolidaritat, tanta corrupció.
I saben que sense Déu seria ardu afrontar aquests reptes i ser veritablement feliços, bolcant per això el seu entusiasme en la consecució d’una vida autèntica.
Però amb Ell al seu costat, tindran llum per caminar i raons per esperar, no detenint i davant els seus més alts ideals, que motivaran el seu generós compromís per construir una societat on es respecti la dignitat humana i la fraternitat real.
sábado, 1 de octubre de 2011
A la Verge del Roser
A la Verge he visitat
avuy al trencar l'aurora.
¡Oh que bella la'n trobí
del seu roseret a l'ombra!
¡Que bella ab son fill hermós
que entre sos braços reposa!
Son roseret és florit,
tota una estrellada'l broda
de roses de tot color,
vermelles, blanques y grogues,
obertes y a mig obrir
y alguna poncella closa.
Si l'hi gosàs demanar,
prou en prendria una bosta;
mes, no'n so mereixedor,
m'acontento de l'aroma.
La seva aroma és del cel;
sòn regalada me dona;
quan la sòn se m'ha esvanit
m'en veig als dits una toya.
Beso la mà de Jesús,
encara n'està flayrosa:
-Grans mercès, Jesús hermós,
d'aquexa florida almoyna.
Mes, puix sou tan almoyner,
me tindreu sempre a la porta;
feumen un dó cada mes
d'una branqueta de roses,
una per dia, si us plau,
los de goig que sia groga,
vermella los de dolor,
blanca los dies de glòria.
De totes les que'm doneu
a vostra mare amorosa
quan se vinga'l cap de l'any
li'n texiré una corona.
De Mossèn Cinto Verdaguer
Suscribirse a:
Entradas (Atom)