Consol

JMJ 2011. Fragments


Mentre avançàvem amb Jesús, fins arribar al cim del seu lliurament al Calvari, ens venien al cap les paraules de sant Pau: «Crist em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2,20). 


Davant d’un amor tan desinteressat, plens d’estupor i gratitud, ens preguntem ara: Què farem nosaltres per ell? ¿Quina resposta li donarem? 


Sant Joan ho diu clarament: «En això hem conegut l’amor: en què ell va donar la seva vida per nosaltres. També nosaltres hem de donar la nostra vida pels germans "(1Jn 3,16).


La passió de Crist ens impulsa a carregar sobre les nostres espatlles el sofriment del món, amb la certesa que Déu no és algú distant o llunyà de l’home i les seves vicissituds. 


Al contrari, es va fer un de nosaltres «per poder compadir Ell mateix amb l’home, de manera molt real, en carn i sang ... 


Per això, en cada pena humana ha entrat un que comparteix el sofrir i patir, per això es difon en cada patiment la con-solatio, el consol de l’amor participat de Déu i així apareix l’estrella de l’esperança »(Spe salvi, 39)